Patella ferruginea

Patella ferruginea és un gasteròpode marí endèmic de la Mediterrània occidental, considerat com un dels invertebrats més amenaçats d'aquesta regió geogràfica.Es distingeix d'altres pegellides mediterrànies per la seva petxina gran i forta i per les gruixudes i elevades costelles que presenta, que determinen que la vora sigui molt sinuós. Les costelles solen ser noduloses i una mica irregulars, tot i que sovint la superfície de la petxina pot estar erosionada i presentar organismes epibionts, com Balanos i algues, la qual cosa modifica el seu aspecte.

Pachygrapsus marmoratus

El cranc roquer és una espècie de la família dels gràpsids, uns crustacis decàpodes braquiürs.

És un cranc molt comú a les nostres costes, on se'l pot veure sovint per les roques del litoral. Pot aguantar molta estona fora l'aigua tot mantenint la humitat a les seves brànquies.

És mou amb força agilitat.

Té una closca de forma quadrada molt característica, amb els ulls situats en el vèrtexs anteriors.

El color és d'un to verdós amb una textura que recorda el marbre

Anemonia viridis

La anemone de mar comuna  o ortiguilla ( Anemonia sulcata ) és una espècie decnidari antozoo de la família Actiniidae . A Espanya està admesa com una mena pesquera i de aqüicultura . És un petit animal primari marí, amb cèl · lules urticàries per caçar petits peixos i mariscs, que atrapa amb els tentacles que posseeix en la part superior. De forma cilíndrica, té uns 6 cm d'alt i 3 d'ample. Viu fixada per la base a roques submarines.

Gobius cobitis

• És l'espècie més grossa de la família Gobiidae, ja que pot arribar als 27 cm. de llargada.
• És un carnívor molt voraç de petits crustacis, cucs i peixos.
• Es reprodueixen durant la primavera.
• És bentònic del litoral rocós i de costums sedentaris, es mou poc de la mateixa zona mentre no li falti menjar.

Littorina littorea

Littorina és un gènere de mol · luscs gasteròpodes de la família Littorinidae. Aquests petits cargols marins viuen al pis mesolitoral de platges rocoses. A Europa hi ha prop de nou espècies, una de les quals és la rugosa, Littorina saxatilis,  Littorina tenebrosa  encara que no la suficient per considerar-la una sp. diferent.  Littorina ha donat el seu nom al mar Littorina , el precursor geològic del mar Bàltic. La petxina del bígaro pot arribar a assolir una alçada d'entre 2 i 4 cm, la qual és de color gris terrós o gris verdós, amb bandes en espiral de tonalitat més clara.

Arbacia lixula

L'eriçó de mar Negre, Arbacia lixula, és un eriçó de mar que es troba a la costa del Mar Mediterrani i les illes de la Macaronèsia. Normalment es troba en aigües poc profundes, a profunditats de 0 a 30 m, a les costes rocoses. Té una bona resistència a la hidrodinamisme causa d'una bona força de fixació a les roques.

Dicotiledònies

• Són una classe de plantes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta).
• Agrupa unes 170.000 espècies de gran importància.
• S'han adaptat a pràcticament tots els ambients de la terra mostrant una enorme diversitat quant a la seva morfologia, mida i hàbit.

Monocotiledònies

• Són plantes angiospermes amb un solcotiledó.
• Una de les famílies més importants de monocotiledònies són les gramínies.
• Les més utilitzades per l'home són els cereals, la pastura i les canyes.

Gimnospermes

• Nom científic Gymnospermae.
• Són un grup de plantes amb llavor (espermatòfits).
• Les plantes gimnospermes produeixen micròspores que esdevenen grans de pol·len i megàspores retingudes en un òvul.
• Etimològicament prové de les paraules gregues que signifiquen "llavor nua" pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit.