Pistacia lentiscus

El llentiscle, en tina o matar Charneca (Pistacia lentiscus) és una espècie de fanerògama del gènere Pistacia, pertanyent a la família Anacardiaceae.

El llentiscle, en tina o matar Charneca ( Pistacia lentiscus ) és una espècie de fanerògama del gènere Pistacia, pertanyent a la família Anacardiaceae.

-Arbust dioic
-Alçada d'1 a 5m amb una forta olor a resina. 

Creix en els matolls secs i pedregosos de l'Europa mediterrània, nord d'Àfrica i Orient pròxim. 

-Resisteix poc les fortes gelades i es desenvolupa sobre tot tipus de sòls. 
-Habita en boscos clars. 

Es una espècie molt típica de l'àrea mediterrània que creix en comunitats amb murta, coscoll, margalló, aladern, sarsaparrella i serveix de protecció i aliment a ocells i altra fauna exclusius d'aquest ecosistema.

-Creix en forma de mata i a mesura que envelleix, desenvolupa troncs gruixuts i gran quantitat de branques gruixudes i llargues.
-Quan se li deixa créixer lliurement i es fa vell sol esdevenir un arbre de fins a 7 m.

Les fulles són alternes, coriàcies i compostes paripinnades (sense folíol terminal ) amb 6-12 folíols d'un verd intens. Presenta flors molt petites, les masculines amb 5 estams, les femenines amb estil trífido. El fruit és una drupa, primer vermella i més tard negra en madurar, d'uns 4 mm de diàmetre.

Pinus halepensis

Nom cientific: Pinus halepensis

Nom comú: Pi blanco 

És un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom científic de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep. 

-Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents. És un arbre bastant xeròfil i heliòfil. Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions del país de l' alzinar, on s'ha estès colonitzant els conreus abandonats, ja que es tracta d'una espècie oportunista. També els incendis afavoreixen la seva propagació, ja que d'una banda el foc fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors i d'una altra les altes temperatures afavoreixen l'obertura de les pinyes: és una espècie piròfita. En general ocupa les posicions de solana excepte de l'Alacantí i el Baix Segura cap al sud, on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals 

               

        

Juniperus phoenicea

Juniperus phoenicea (savina negral o savina suau) és una espècie de conífera que habita en el contorn de la regió mediterrània, aconseguint fins a les Illes Canàries. És la savina més freqüent a la Península, faltant en gran part de la meitat occidental. No sol ser abundant, apareixent la majoria de les vegades aïllada o en rodals poc extensos. La savina es considera, segons una llei del Govern de Canàries, el símbol natural de l'illa d'El Hierro.

Arbust o petit arbret de fins a 8 m d'alçada, de fulla verda i perenne tot l'any; tronc dret, d'escorça cendrosa, fibrosa i s'esquerda longitudinalment, desprenent-se en tires estretes. Té la copa oval o arrodonida, molt ramosa, amb fullatge molt dens, semblant al del xiprer, format per branques de color marró-vermellós; branquillons arrodonides i molt fines, d'un mm de diàmetre, totalment cobertes de fulles esquamiformes.

Els cons masculins i femenins es produeixen en la mateixa planta, en rares ocasions van en diferent peu de planta.

Floreix a finals d'hivern o a la primavera i les arcéstidas maduren al segon any, són de color verd o verd-comú, al principi i al madurar de color vermellós i llustrosos.

Ceratonia siliqua

 Nom cientific: Ceratonia siliqui

Nom comú: Garrofer  

És un arbre dioic de la família de les lleguminoses.

-El garrofer és un arbre perennifoli de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada i de tronc gruixut i generalment irregular, amb branques llargues i robustes que poden vinclar-se fins gairebé tocar el terra. Les fulles són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols, sense el folíol imparell. Les flors neixen directament sobre la llenya vella, mai en els brots nous i s'agrupen. Hi ha tres tipus de garrofers: plantes femenines, que donen flors femenines i fruits; plantes masculines, que només fan flors masculines, i plantes que fan flors amb els òrgans masculins i femenins. El seu fruit, anomenat garrova o garrofa forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que un cop madur assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova.

   

                                   

Citus albidus

 

L'estepa blanca, Cistus albidus és una espècie fanerògama pertanyent a la família Cistaceae.

És nativa de la conca de la Mediterrània, sobretot a la Península Ibèrica, on creix en terrenys rics en calç, amb clima càlid i sec.

És un arbust d'entre 5 i 10 dm d'altura, no molt ramosa. Les fulles tenen 5-10 cm de longitud i són oposades amb tres nervis molt marcats i de color blanquinós. Les seves flors tenen 5 cm de diàmetre de color rosat i són solitàries o en grups de tres o quatre a la terminació de les branques.

La Posidònia oceànica

L'alga de vidriers, altina o posidònia (Posidònia oceànica) és una planta aquàtica del gènere Posidònia endèmica de la Mediterrània. Malgrat el seu nom vulgar no es tracta d'una alga sinó d'una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits. Les restes de posidònia a les platges són una indicació de la seva presència al fons marí.

La posidònia oceànica es reprodueix asexual-ment generant clons. Un sol exemplar de posidònia s’ha comprovat que s’estén al llarg de 15 km i pot tenir una massa de més de 6.000 tones, amb una edat estimada de 100.000 anys, cosa que en faria l’organisme viu més vell del món.

Es Malvins

Illots Malvins (Malvines). Són de forma plana que demoren al Sud del castell d'Eivissa i al OSO dels Donats. El Malvins del Nord de major superfície i 12 metres d'alçada, i el Malvins del Sud, de 20 metres, posseeix restingas per tots els costats excepte en la seva part SE. Prop d'aquí es localitza el Baix de les Malvines, a poc menys de 800 metres al O de l'illot de Malvins del Sud, entre aquest i la costa d'Eivissa, amb 8 metres d'aigua i fons de pedra. A uns 120 metres al NO de l'illot Malvins del Sud hi ha un altre sota de poc més de 3 metres d'aigua, i al Nord i Nord Est diversos pedrots que afloren a la superfície.

                                          

Presentació

Benvinguts al bloc dels Malvins.

Som na Mirela Pench i n'Eva Planells de 3r A i D. Som d'Eivissa. Anem a Ciències Experimentals.

Farem servir aquest bloc per penjar els nostres treballs, les nostres sortides...

Esperam aprendre molt aquest any, i passar-nos-ho molt bé.